08 enero 2008

Lectures en curt

Feia molt de temps que no llegia autors catalans, i en català. Ja que no sóc molt donat a llegir literatura autòctona o peninsular, com es vulgui dir.... coses que passen (encara que últimament... deu ser el desplaçament geogràfic...). Però vet aquí que els últims tres llibres que he llegit si que són d’autors catalans. I tots en una ona molt similar... Quina casualitat, serà que m’ha vingut la inspiració... Bé, la realitat és que els dos primers me’ls van deixar i el tercer directament regalat, per que si no mai l’hagués comprat i mira que l’he tingut a les mans unes quantes vegades... Gràcies, reina ;-). La veritat és que el tres llibres no estan malament. Però tot i així ara toca una mica de crítica, o no...

El millor dels mons de Quim Monzó. Si aquest senyor que va fer el discurs d’inauguració de la fira de Frankfurt l’any passat. Aquest senyor famós que surt a la premsa i diu coses amb el que diríem una fina ironia catalana... Bé, un llibre de relats que no es l’últim però que si presenta el llenguatge típic d’aquest home, i una mala llet considerable... Escriptors que volen el noble i els fan empetitir l’ego literalment, nadons morts no nats... més mala llet i pessimisme que alegria, ja dic...

Pell d’armadillo de Jordi Puntí. Un llibre de contes de 1998, fa deu anys, però en la mateixa línea que el anterior. Contes que toquen la realitat més quotidiana, sempre amb una visió diferent, buscant algun tipus de reflexió, y amb aquesta mena d’humor negre o no tant negre, més bé de mala llet catalana, tant de moda últimament. Com no, també té conte sobre escriptor...

Si et menges una llimona sense fer ganyotes de Sergi Pàmies és el tercer d’aquesta sèrie de contes catalans contemporanis, o sigui com diu a la contraportada, més situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes... O sigui, que més ironia negre sobre la vida dels comuns mortals, i com no també compte amb contes on el protagonista es un escriptor... Ja coneixem el tòpic, s’ha de escriure sobre el que es coneix. Aquests tres ho fan. I la veritat que t’expliquin el que ja vius, molta gràcia a priori no té. La sort es que aquests al menys si que saben escriure i ho fan bé, amb un punt irònic, que si més no et fan pensar una estoneta... Altre problema dels contes es la seva longitud, tan curts, que solament poden deixar una empremta, una sensació, un breu record... Però per altra banda s’obliden el detalls molt ràpidament, a no ser que tinguis una memòria d’elefant o que hi hagi algun punt que et toqui massa de prop...

Així que sensació agradable després de llegir-los, s’agraeix la recomanació, préstec, intimidació, com vulguin... per aprendre coses noves...

(collons, si feia temps que no escrivia jo en el idioma de Llull, com es rovella...)

8 comentarios:

Marta dijo...

Ostres, em pensava que m'havia equivocat de blog! ;)
De Monzó fa molt que no llegeixo res i el de la ganyota i les llimones l'he tingut a la mà moltes vegades... el títol capta la meva atenció sempre! Ara, vigili, que encara s'enganxarà a llegir en català... :p

acolostico dijo...

A mi el titulo del del Pàmies me recuerda al Fary...

Anna dijo...

Pot estar content del seu entorn. Li fan unes recomanacions EXCEL•LENTS.

El llibre del Pàmies és una perla. Des del primer conte (L’altra vida) passant per “Com dues gotes d’aigua “ (Fer un conte d’una gota que cau d’una aixeta a la pica...uau...)

Però per altra banda s’obliden el detalls molt ràpidament, a no ser que tinguis una memòria d’elefant

I dic jo, tanta tesis doctoral en aigua d’ordi no tindrà res a veure amb els problemes de memòria?
En general, de la majoria de llibres s’obliden els detalls. T’acaba quedant la sensació que t’ha provocat la lectura... (Clar que jo tinc memòria de peix...)

s’agraeix la [...] intimidació

Je...


[Ara que ho penso, potser hauria d’haver escrit el comentari en castellà...per allò de la quota bilingüe.....]

Anna dijo...

A mi el titulo del del Pàmies me recuerda al Fary..

Fary o Fairy?

Anónimo dijo...

No digo yo que no sean excelentes, no...

Y si al Fary, por lo del dicho popular...eres más feo que el Fary comiendo limones...

Marta dijo...

Aixo del conte de la gota que cau m'ha picat la curiositat. Encara caura a la meva propera visita a la FNAC per aquelles terres.

I posats a recomanar lectures d'histories curtes en catala, a mi m'agraden les del Jesus Montcada. Es un altre estil, pero fa somriure.

I ja que estem de llibres, la curiositat, aquest mati des del tram a la llibreria gran de la city he vist tota una aparador dedicada a "l'esglesia del mar" (versio en alemany, of course...)

Anna dijo...

I posats a recomanar lectures d'histories curtes en catala, a mi m'agraden les del Jesus Montcada

Ostres...Montcada...doncs no parlem de "Camí de Sirga".... (un altre imprescindible..)

(collons, si feia temps que no escrivia jo en el idioma de Llull, com es rovella...)

Doncs és una llàstima, pq escriu la mar de bé... Tot i que li queda un to "formalet"...

Anónimo dijo...

Joé, en català, m'he quedat bocabadat... ;-)

"Camí de Sirga"....
Me'l vaig llegir per treure'm el C.